DISFUNCIÓ DE LA SUPERFÍCIE OCULAR. ULL SEC
Les causes de disfunció d'aquesta unitat funcional, per tant, poden desglossar en les diferents alteracions que poden patir els seus components:
1- Patologia palpebral / alteració del parpelleig: pot produir problemes de desprotecció de la superfície ocular amb augment de la seva dessecació o d'abrasió quan les pestanyes entren en contacte amb l'epiteli corneal.
2- Patologia de la pel·lícula lacrimal: dels tres components de la llàgrima (aquós, mucinós i lipídic) els que amb més freqüència donen problemes oculars són el dèficit aquós per mal funcionament de la glàndula lacrimal i el lipídic causat per una disfunció de les glàndules de Meibomio que genèricament s'engloba dins el terme blefaritis. Aquestes deficiències produeixen el que s'anomena com a ull sec. Una definició general d'ull sec seria la d'aquelles alteracions de la pel·lícula lacrimal degudes a una deficiència lacrimal o a una excessiva evaporació de la llàgrima que causa dany a la superfície ocular interpalpebral i que s'associa amb símptomes d'irritació ocular. L'ull sec s'ha dividit en dos grans grups:
– Ull sec acuodeficiente: produït per alteració de la glàndula lacrimal.
– Ull sec evaporatiu: produït per un dèficit en la producció de la secreció lipídica de les glàndules de Meibomio.
3- Alteració de l'epiteli corneal i conjuntival: la inflamació crònica de l'epiteli corneoconjuntival es deu principalment a:
– Dany per causes exògenes: agents infecciosos, químics (iatrogènia farmacològica, cosmètics i tòxics ambientals) o físics (radiacions ultraviolada, sequedat o temperatures ambientals extremes).
– Lesió per causes endògenes: al·lèrgia ocular, queratoconjuntivitis sicca i malalties autoimmunes.
4- Fallada dels principals arcs neurals reflexos que integren la unitat funcional de la superfície ocular: els reflexos neurals més importants que operen a la superfície ocular són els que estimulen la secreció de la llàgrima i el parpelleig i la seva via aferent comú és la branca oftàlmica del nervi trigemin. Quan hi ha una paràlisi motora del VII parell, el dany en la superfície ocular es produeix bàsicament per un fenomen d'exposició per dificultat en el tancament de la fenedura palpebral amb l'aparició de lagoftalmos (impossibilitat de tancar l'ull completament). Si es lesiona el nervi trigemin es produeix una pèrdua de sensibilitat en la superfície ocular que pot conduir a un quadre clínic potencialment molt sever i de difícil maneig que és la queratopatía neurotròfica.
Cadascuna d'aquestes causes pot produir una disfunció de la superfície ocular de forma independent de les altres, però, solen ser diferents mecanismes patogènics els que participen simultàniament en el dany a aquesta superfície.