BLEFARITIS

Actualment es tendeix a definir l'al·lèrgia com aquells processos produïts, almenys parcialment, per un mecanisme d'hipersensibilitat immediata o tipus I intervinguda per Ig E.
Atopia seria la predisposició genètica o heretada a patir malalties al·lèrgiques. Dins d'aquesta tendència, les reaccions d'hipersensibilitat retardada o tipus IV com les dermato-blefaro-conjuntivitis de contacte, no es denominarien amb el terme d'al·lèrgia. de fet, els pacients que pateixen aquest tipus de reaccions no solen ser atòpics.

l'al·lèrgia, especialment en les seves formes cròniques, no està restringida a la degranulació mediada per Ig E del mastòcit, sinó que suposa un fenomen molt més complex que involucra les cèl·lules T i moltes altres cèl·lules i molècules. De totes maneres, les formes agudes i cròniques d'al·lèrgia tenen en comú:

• Sensibilització a al·lèrgens ambientals.

• Activació del mastòcit intervinguda per Ig E amb alliberament de mediadors.

• Inflamació conjuntival amb presència d'eosinòfils.

• Presència de limfòcits amb un perfil de producció de citoquines tipus limfòcit T helper tipus 2 (bàsicament IL-4 i IL-5).

• Hiperreactivitat conjuntival, que vol dir que una conjuntiva inflamada presenta una hiperresposta a estímuls inespecífics.

En el context de l'al·lèrgia es creu que l'elevat nombre de mastòcits en l'epiteli i estroma conjuntival pot facilitar la seva activació per mecanismes inespecífics produint l'alliberament de mediadors inflamatoris.

Les formes clíniques d'al·lèrgia ocular són la conjuntivitis al·lèrgica, la conjuntivitis papil·lar gegant, la queratoconjuntivitis vernal i la queratoconjuntivitis atòpica .Una diferenciació clínica important en aquestes entitats és el fet d'afectar o no a la còrnia ja que aquesta afectació pot produir una disminució de l'agudesa visual del pacient. La forma clínica més freqüent i benigna és la conjuntivitis al·lèrgica que afecta amb més freqüència a pacients en edat pediàtrica. La clínica pot ser estacional o perenne depenent de l'al·lergen a què sigui sensible el pacient i es caracteritza per enrogiment ocular i escassa secreció mucosa. El símptoma més important sense el qual alguns autors fins i tot posen en dubte el diagnòstic d'al·lèrgia ocular és el de la pruïja produït principalment per l'alliberament d'histamina pels mastòcits.
Es tracta de quadres crònics que tendeixen a acte limitar-se amb el desenvolupament de l'infant. L'enfocament terapèutic més important és el de la prevenció, evitant en el possible l'exposició als al·lèrgens per la qual cosa és important realitzar un tractament d'higiene ocular (es detallarà més endavant), neteja de mans i cara, evitar focus de pols o mascotes al dormitori en els domicilis i evitar el fregament ocular.