al·lèrgia Ocular

Atopia seria la predisposició genètica o heretada a patir malalties al·lèrgiques. Dins d'aquesta tendència, les reaccions d'hipersensibilitat retardada o tipus IV com les dermato-blefaro-conjuntivitis de contacte, no es denominarien amb el terme d'al·lèrgia. de fet, los pacientes que sufren este tipo de reacciones no suelen ser atópicos.La alergia, especialment en les seves formes cròniques, no está restringida a la degranulación mediada por Ig E del mastocito, sinó que suposa un fenomen molt més complex que involucra les cèl·lules T i moltes altres cèl·lules i molècules. De totes maneres, les formes agudes i cròniques d'al·lèrgia tenen en comú:

• Sensibilización a alergenos ambientales.

• Activación del mastocito mediada por Ig E con liberación de mediadores.

• Inflamación conjuntival con presencia de eosinófilos.

• Presencia de linfocitos con un perfil de producción de citoquinas tipo linfocito T helper tipo 2 (bàsicament IL-4 i IL-5).

• Hiperreactividad conjuntival, que vol dir que una conjuntiva inflamada presenta una hiperresposta a estímuls inespecífics.

En el context de l'al·lèrgia es creu que l'elevat nombre de mastòcits en l'epiteli i estroma conjuntival pot facilitar la seva activació per mecanismes inespecífics produint l'alliberament de mediadors inflamatoris.

Les formes clíniques d'al·lèrgia ocular són la conjuntivitis al·lèrgica, la conjuntivitis papil·lar gegant, la queratoconjuntivitis vernal y la queratoconjuntivitis atópica .Una diferenciación clínica importante en estas entidades es el hecho de afectar o no a la córnea ya que dicha afectación puede producir una disminución de la agudeza visual del paciente. La forma clínica més freqüent i benigna és la conjuntivitis al·lèrgica que afecta amb més freqüència a pacients en edat pediàtrica. La clínica pot ser estacional o perenne depenent de l'al·lergen a què sigui sensible el pacient i es caracteritza per enrogiment ocular i escassa secreció mucosa. El símptoma més important sense el qual alguns autors fins i tot posen en dubte el diagnòstic d'al·lèrgia ocular és el de la pruïja produït principalment per l'alliberament d'histamina pels mastòcits.
Es tracta de quadres crònics que tendeixen a acte limitar-se amb el desenvolupament de l'infant. L'enfocament terapèutic més important és el de la prevenció, evitant en el possible l'exposició als al·lèrgens per la qual cosa és important realitzar un tractament d'higiene ocular (es detallarà més endavant), neteja de mans i cara, evitar focus de pols o mascotes al dormitori en els domicilis i evitar el fregament ocular.